Josep Mundet Tantinyà

Era conegut popularment com el Pepet fesol.

Es va aficionar a l'acordió quan feia la mili a Vitoria. Al País Base l'acordió és un instrument molt conegut i popular, de manera que, a força de deixar-l'hi els companys i de tocar-lo, de seguida el va aprendre d'oïda. No sabia música i tot ho aprenia de memòria.

Cap als vint-i-cinc anys, amb els calés que va guanyar fent de barber, es va comprar a Sabadell el seu primer acordió diatònic.

 Miquel Viñas Galimany

Va estudiar dos anys de solfeig amb en Josep Baldrís i en Miquel Porqueras. L'harmònica i l'acordió diatònic els va aprendre d'oïda.

E l 1950 en Jaume Boadella, ballador i cap d'una de les dues colles que aleshores tenia el Ball de Bastons, va comprar un acordió diatònic nou de trinca que li va deixar perqué pogués tocar el Ball de Bastons. Va substituir en Pepet fesol, que va dir que ja era gran per poder-lo tocar.

Als divuit anys va haver de marxar a la mili. Durant la seva absència el va tocar un senyor gran de Sant Llorenç que tenia uns 70 anys i que venia expressament a Castellar per assajar el Ball de Bastons.

Quan va tornar de la mili, es va reincorporar al Ball de Bastons i alguna vegada de tant en tant el va tocar per la festa major, pero va haver de plegar per motius personais.

Amb els bastoners va actuar a Castellar, a Sant Feliu, a la festa major de Gràcia i a Sant Hilari Sacalm, entre altres llocs.

 Joan Munt i Girbau

El fet d'agradar-li tant la música i de tocar l'harmònica li va permetre també poder aprendre d'oïda l'acordió.

No serà fins l'any 1962 quan, com a mestre i músic, incorporarà una altra vegada l'acordió al Ball de Bastons fent bona la tradició dels seus predecessors d'assajar-lo i ballar-lo al so de l'acordió diatònic.

Amb la Colla del '62 compagina la feina de Mestre i Músic, cosa que continuaria fent amb la del 76 fins la seva mort el 1982.

 Josep Jiménez Aguilar

És conegut entre els bastoners com el Pepe.

El mes d'octubre de 1981, en la sortida que van fer els bastoners de Castellar a Andorra, va veure en Joan Munt (el Mestre) que acompanyava els balladors amb l'acordió i va tenir curiositat de saber com es tocava aquell instrument que sentia per primera vegada. A Andorra la Vella mateix, va demanar l'adreça d'una casa de música on venguessin acordions diatònics i se'n va comprar un. L'acordió que li van vendré no duia corretges i, en lloc d'aquestes, va fer servir un cordill. És un acordió fabricat a la República Federal d'Alemanya.

A casa seva, i de manera totalment autodidacta, va anar provant el seu so. Després, va anar a veure en Joan Munt per demanar-li si podia rebre quatre nocions d'acordió que li permetessin poder completar els seus coneixements inicials. Van assajar plegats les cançons del Ball de Bastons i en Josep va descobrir que les tonades eren senzilles, perquè estaven inspirades en cançons infantils i populars catalanes.

Aquest mateix any 1981, en un sopar organitzat a casa seva amb l'Antoni Castillo, l'Antoni Falcó i el Joan Prat, van escriure plegats un mètode casolà per a acordió (només números i radies) per poder tocar amb facilitat les cançons del Ball de Bastons de Castellar.

En aquesta època, en Joan Munt ja estava molt delicat de salut i no podia sortir al carrer a actuar com abans. En Josep li va demanar si ho podia fer ell i de seguida li va dir que sí.

L'any 1983 en Xavier Galí entra al Ball de Bastons. Fins al 1987 li fa de mestre i durant tot aquest temps toquen plegats. Aquest mateix any en Josep ha de deixar el Ball de Bastons per motius familiars i, des d'aleshores, en Xavi passa a ser-ne el nou acordionista.

 Xavier Galí Gomáritz

L'afició a l'acordió li ve del fet d'anar a veure les seves germanes actuar al Ball de Bastons

Els responsables del Ball de Bastons buscaven un músic que hi volgués tocar l'acordió. Ho va provar, i ja s'hi va quedar.

Ell comença a aprendre l'any 1983 després de pujar expressament a Andorra per comprar-se'n un de diatònic. En Josep Jiménez, que aleshores era l'acordionista del Ball de Bastons, el va adreçar a la botiga on un parell d'anys abans s'havia comprat el seu.

En Josep va ser el seu mestre, amb qui va aprendre d'oïda les cançons del Ball de Bastons. Ells van tocar junts fins l'any 1987, i des d'aleshores ja l'ha tocat sol.

Va debutar a Castellar el dia de Rams del 1983 al costat del seu mestre. Aquest mateix any va actuar a la VII I Trobada Nacional de Bastoners de Rajadell.

 Montserrat Serra

Comença en el ball de bastons en l'any 1977 i va aprendre a ballar amb el mestre i padrí Joan Munt. Aquesta primera etapa com a balladora és fins els anys 80.

Reemprent la seva activitat com a balladora, després d'uns anys de no fer-ho, al veure actuar al Bastoners en una de les sortides del poble i perquè la seva germana també volia ballar amb ella. Així decideixen aprendre a tocar l'acordió diatònic i comencen a fer classes a l'Aula de Música Tradicional Catalana a Barcelona. Realitza 4 anys de formació on aprèn moltes de les cançons del Ball de Bastons i altres tradicionals i populars.

El 198? és compra el seu primer acordió, del fabricant italià Castagnari.

"Les cançons que més m'agrada tocar són el nero, perquè també m'agrada molt ballar-lo i l'hereu Riera."

Actualment compagina ser músic de Ball de Bastons amb l'entitat agrupació sardanista amics de Castellar.

 MªAngels Serra

Inicia la seva activitat bastonera en l'any 1988. L'Antoni Falcó i en Jaume Marsol la van animar a apuntar-se al ball de bastons com a balladora de la colla. Es decideix a ballar, tot hi semblar perillós això de picar bastons, perquè també hi participa en la colla la seva germana Montserrat i la seva filla. Un any després, fa el seu debut en la 40ª Trobada Bastonera de Salou.

Uns anys més enllà, comença la seva formació musical junt amb la seva germana, en Joan Prat i en Xavier. Dels quatre, acaben formant-se com a músics del ball de bastons, elles dues.

Durant més de 20 anys varen tocar l'acordió diatònic amb en Xavi Galí. Tots tres van ajuntar les seves notes musicals per tocar plegats en sortides i trobades bastoneres fins l'any 2014.

"Recordo que una de les cançons més difícils d'aprendre va ser la raspa, i la que més m'agradava tocar era l'Hereu Riera."

 Montserrat Ribot Puig

Bastonera des de ben joveneta, decideix que vol tocar l'acordió i a principis del 1996 comença a aprendre les cançons del Ball de Bastons per poder acompanyar els bastoners. En Xavi li fa de mestre i amb molta voluntat les aprèn d'oïda. L'11 de setembre de 1996 debuta com a acordionista amb motiu de la celebració dels 20 anys continuats del Ball de Bastons de Castellar, al costat del seu mestre i amic Xavi Galí.

 Xavi Pardo

Comença a ballar amb la colla de grans l'any 2013

Durant els dos anys que va estar amb la colla va combinar les funcions de ballador i músic.

Amb en Xavi vam incorporar un instrument que ell tenia i ja sabia tocar. El sac de gemecs. Va aprendre les cançons del ball de bastons per fusionar aquest instrument amb l'acordió diatònic.

 CRONOLOGIA DELS MÚSICS DEL BALL DE BASTONS

1ª etapa (1924-25): Lluís Solá, de Granera.

2ª etapa (1933-36): Josep Mundet (el Pepet fesol).

3ª etapa (1940-45): Josep Mundet.

4ª etapa (1946-54): Colla del Jaume Boadella

1946-49: Josep Mundet. També n'era el mestre. 1950-51: Miquel Viñas. Va tocar el Ball de Bastons amb un acordió que va comprar el Jaume Boadella. 1951-54: El 1951 en Miquel Viñas se'n va haver d'anar a la mili. El va substituir un acordionista de Sant Llorenç que tenia uns 70 anys. L'any 1953 el Miquel Viñas torna de la mili i el toca alguna altra vegada.

Colla del Joan Munt

1950-54: El 1950 es forma una segona colla de bastoners que té com a mestre i músic en Joan Munt. En Joan Munt es queda l'acordió del Pepet fesol i des d'aleshores, aquest serà l'acordió amb que tocarà al Ball de Bastons fins al moment de la seva mort.

5ª etapa (1954-62): Interrupció. El Ball de Bastons no es baila.

6ª etapa (1962-):

1962-82: Joan Munt.

1982-87: Josep Jiménez.

1983-2012: Xavier Galí.

1996-97: Montserrat Ribot.

1988-2014: Mª Angels Serra

2013-15: Xavi Pardo

1988- Montse Serra